Súria celebra el Dia Internacional de la Dona amb un emotiu viatge a Argelers, Cotlliure i Elna
8 de Març de 2014
Súria va celebrar el Dia Internacional de la Dona amb un emotiu viatge a Argelers, Cotlliure i Elna, que va comptar amb la participació d’unes 120 persones i el guiatge de la historiadora Assumpta Montellà. El programa d’activitats del Dia Internacional de la Dona continuarà aquest dimarts 11 de març a la Biblioteca Pública amb la lectura del manifest institucional, una actuació d’alumnes de l’Escola Municipal de Música i la presentació del llibre ’A Dios rogando’ a càrrec de la seva autora, sor Lucía Caram. Les etapes del viatge, que va tenir lloc el dissabte 8 de març, van ser la platja d’Argelers, el cementiri de Cotlliure i la maternitat d’Elna, tres escenaris que simbolitzen el patiment, la dignitat i la solidaritat en aquelles tràgiques circumstàncies històriques. El viatge a aquestes tres poblacions de la Catalunya nord també volia commemorar el 75è aniversari de l’èxode republicà al final de la guerra civil, que a Súria, com a moltes poblacions del país, es va viure de manera directa i molt dramàtica.
El viatge va ser organitzat per l’àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Súria. A la platja d’Argelers, Assumpta Montellà va descriure les duríssimes condicions de vida del camp de concentració improvisat que hi va funcionar al final de la guerra civil, on van romandre prop de 100.000 persones que havien fugit de les tropes franquistes a través de la frontera francesa.
Assumpta Montellà va explicar colpidores històries de persones que van passar pel camp de concentració, amb una referència especial a les vexacions afegides que van patir les dones i a les enormes xifres de mortalitat infantil que s’hi van registrar. A partir d’aquests testimonis, la coneguda historiadora va fer una reflexió sobre l’exili com ’el sentiment que ho has perdut absolutament tot’.
En el transcurs de la visita a la platja d’Argelers, Maria Alba Esquius i Dolors Sala van llegir textos de les escriptores Teresa Pàmies i Montserrat Roig sobre la retirada republicana i les condicions de vida al camp de concentració. L’acte va acabar amb la interpretació de la Muixeranga d’Algemesí a càrrec de Lluís Macià i un minut de silenci.
Posteriorment es va fer una ofrena floral al monument a les persones mortes al camp de concentració, a càrrec de la regidora de Benestar Social, Sanitat i Solidaritat, Carme Besa, de la presidenta del Casal de la Dona, Antonieta Ollé, i de la tècnica de l’àrea d’Igualtat de l’Ajuntament, Nati Nieto.
La següent etapa del viatge va ser el cementiri de Cotlliure, on es troba la tomba del poeta Antonio Machado i de la seva mare Ana Ruiz. Després d’explicar les dramàtiques circumstàncies de llur arribada i últims dies en aquesta població rossellonesa, Assumpta Montellà va encoratjar tothom a mantenir viu entre les generacions joves el record de les persones que ’van lluitar per la llibertat’ i que han estat ’injustament silenciades’.
Xavier Enguix, Angustias Serrano i Roger Hernández van llegir textos d’Antonio Machado al cementiri de Cotlliure. També es va fer una ofrena floral a la tomba del poeta i de la seva mare, a càrrec de la regidora Carme Besa, de la directora de l’Escola Municipal d’Adults, Dolors Martín, i de la directora de la Biblioteca Pública de Súria, Maria Àngels Alsina.
La maternitat d’Elna va ser la darrera etapa del viatge. Assumpta Montellà, autora de diferents llibres sobre aquesta institució i la seva impulsora, Elisabeth Eidenbenz, va recordar que gràcies a la maternitat es van salvar 597 infants de dones que havien passat la frontera francesa com a refugiades al final de la guerra civil. Segons la historiadora mataronina, ’tots estem necessitats d’històries com aquesta’ perquè l’exemple de solidaritat que persones com Elisabeth Eidenbenz ofereixen en les pitjors circumstàncies ens permet ’recuperar la confiança en el gènere humà’.
El viatge va ser organitzat per l’àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Súria. A la platja d’Argelers, Assumpta Montellà va descriure les duríssimes condicions de vida del camp de concentració improvisat que hi va funcionar al final de la guerra civil, on van romandre prop de 100.000 persones que havien fugit de les tropes franquistes a través de la frontera francesa.
Assumpta Montellà va explicar colpidores històries de persones que van passar pel camp de concentració, amb una referència especial a les vexacions afegides que van patir les dones i a les enormes xifres de mortalitat infantil que s’hi van registrar. A partir d’aquests testimonis, la coneguda historiadora va fer una reflexió sobre l’exili com ’el sentiment que ho has perdut absolutament tot’.
En el transcurs de la visita a la platja d’Argelers, Maria Alba Esquius i Dolors Sala van llegir textos de les escriptores Teresa Pàmies i Montserrat Roig sobre la retirada republicana i les condicions de vida al camp de concentració. L’acte va acabar amb la interpretació de la Muixeranga d’Algemesí a càrrec de Lluís Macià i un minut de silenci.
Posteriorment es va fer una ofrena floral al monument a les persones mortes al camp de concentració, a càrrec de la regidora de Benestar Social, Sanitat i Solidaritat, Carme Besa, de la presidenta del Casal de la Dona, Antonieta Ollé, i de la tècnica de l’àrea d’Igualtat de l’Ajuntament, Nati Nieto.
La següent etapa del viatge va ser el cementiri de Cotlliure, on es troba la tomba del poeta Antonio Machado i de la seva mare Ana Ruiz. Després d’explicar les dramàtiques circumstàncies de llur arribada i últims dies en aquesta població rossellonesa, Assumpta Montellà va encoratjar tothom a mantenir viu entre les generacions joves el record de les persones que ’van lluitar per la llibertat’ i que han estat ’injustament silenciades’.
Xavier Enguix, Angustias Serrano i Roger Hernández van llegir textos d’Antonio Machado al cementiri de Cotlliure. També es va fer una ofrena floral a la tomba del poeta i de la seva mare, a càrrec de la regidora Carme Besa, de la directora de l’Escola Municipal d’Adults, Dolors Martín, i de la directora de la Biblioteca Pública de Súria, Maria Àngels Alsina.
La maternitat d’Elna va ser la darrera etapa del viatge. Assumpta Montellà, autora de diferents llibres sobre aquesta institució i la seva impulsora, Elisabeth Eidenbenz, va recordar que gràcies a la maternitat es van salvar 597 infants de dones que havien passat la frontera francesa com a refugiades al final de la guerra civil. Segons la historiadora mataronina, ’tots estem necessitats d’històries com aquesta’ perquè l’exemple de solidaritat que persones com Elisabeth Eidenbenz ofereixen en les pitjors circumstàncies ens permet ’recuperar la confiança en el gènere humà’.
PLATJA D' ARGELERS
COTLLIURE
MATERNITAT D' ELNA
Sor Lucía Caram omple la Biblioteca en un acte del Dia Internacional de la Dona
11 de Març de 2014
Sor Lucía Caram va omplir la Biblioteca Pública de Súria en la presentació del seu darrer llibre ’A Dios rogando’, que va aplegar prop d’un centenar de persones. L’acte va tenir lloc dimarts 11 de març, dins del programa del Dia Internacional de la Dona, i va ser precedit per la lectura d’un manifest institucional sobre aquesta celebració i una actuació d’alumnes de l’Escola Municipal de Música.L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda de la regidora de Benestar Social, Sanitat i Solidaritat, Carme Besa. Posteriorment va tenir lloc la lectura del manifest elaborat per les quatre Diputacions catalanes, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
El manifest d’enguany, llegit per Glòria Juncadella, demana la implicació de tota la societat per acabar amb la violència masclista i les desigualtats que encara pateixen les dones a la llar i a les empreses. També s’hi remarca que ’garantir la igualtat d’oportunitats per totes les dones és avançar cap a una societat més democràtica’, a més de promoure el benestar, el desenvolupament humà i un model social que situï les persones ’en el centre de les estratègies i actuacions’.
En el manifest s’expressa el rebuig a la reforma de l’avortament, promoguda pel govern central, perquè ’suposa un atac directe a la llibertat de les dones i al dret a decidir sobre el seu propi cos’. Un altre motiu de crítica és la reforma de les administracions locals, que ’amenaça clarament’ les polítiques de proximitat que desenvolupen els ajuntaments i la continuïtat dels serveis adreçats a la promoció de les dones i l’atenció de víctimes de violència masclista.
Les primeres paraules de sor Lucía Caram van ser per recordar el surienc Josep Pich i Molgosa, persona molt compromesa en tasques de voluntariat i recentment desaparegut. En relació amb la situació de les dones i el sentit de la celebració del Dia Internacional, la coneguda religiosa del convent de Santa Clara (Manresa) va afirmar que ’la causa de les dones m’apassiona’ i va manifestar la seva admiració per les dones que trenquen esquemes, mouen la societat i es mantenen fidels als seus ideals i opcions de vida.
Segons sor Lucía Caram, el món ’no ha reconegut prou el paper de les dones’, que encara es veuen obligades a lluitar ’en silenci’ contra el ’model misogin i patriarcal’ que es troba a la base de les nostres estructures socials. Malgrat això, ’les coses estan canviant perquè les dones s’hi estan implicant’ amb una sensibilitat més oberta a les raons del cor, tot i que ’els homes encara no se n’han adonat’.
En relació amb el seu nou llibre, va explicar que ’vol ser una explicació vital de la meva fe’ i el treball que realitza en favor de les persones desfavorides. Sor Lucía Caram va convidar tothom a treballar contra el patiment de les persones excloses i a aconseguir que la veu dels pobres ’ressoni’ per tota la societat a través de la conversió i del treball de base, desenvolupant ’xarxes que puguin ser transformadores’. Segons va afegir, ’no tenim a les nostres mans la solució a tots els problemes del món, però davant dels problemes del món tenim les nostres mans’.
El manifest d’enguany, llegit per Glòria Juncadella, demana la implicació de tota la societat per acabar amb la violència masclista i les desigualtats que encara pateixen les dones a la llar i a les empreses. També s’hi remarca que ’garantir la igualtat d’oportunitats per totes les dones és avançar cap a una societat més democràtica’, a més de promoure el benestar, el desenvolupament humà i un model social que situï les persones ’en el centre de les estratègies i actuacions’.
En el manifest s’expressa el rebuig a la reforma de l’avortament, promoguda pel govern central, perquè ’suposa un atac directe a la llibertat de les dones i al dret a decidir sobre el seu propi cos’. Un altre motiu de crítica és la reforma de les administracions locals, que ’amenaça clarament’ les polítiques de proximitat que desenvolupen els ajuntaments i la continuïtat dels serveis adreçats a la promoció de les dones i l’atenció de víctimes de violència masclista.
Les primeres paraules de sor Lucía Caram van ser per recordar el surienc Josep Pich i Molgosa, persona molt compromesa en tasques de voluntariat i recentment desaparegut. En relació amb la situació de les dones i el sentit de la celebració del Dia Internacional, la coneguda religiosa del convent de Santa Clara (Manresa) va afirmar que ’la causa de les dones m’apassiona’ i va manifestar la seva admiració per les dones que trenquen esquemes, mouen la societat i es mantenen fidels als seus ideals i opcions de vida.
Segons sor Lucía Caram, el món ’no ha reconegut prou el paper de les dones’, que encara es veuen obligades a lluitar ’en silenci’ contra el ’model misogin i patriarcal’ que es troba a la base de les nostres estructures socials. Malgrat això, ’les coses estan canviant perquè les dones s’hi estan implicant’ amb una sensibilitat més oberta a les raons del cor, tot i que ’els homes encara no se n’han adonat’.
En relació amb el seu nou llibre, va explicar que ’vol ser una explicació vital de la meva fe’ i el treball que realitza en favor de les persones desfavorides. Sor Lucía Caram va convidar tothom a treballar contra el patiment de les persones excloses i a aconseguir que la veu dels pobres ’ressoni’ per tota la societat a través de la conversió i del treball de base, desenvolupant ’xarxes que puguin ser transformadores’. Segons va afegir, ’no tenim a les nostres mans la solució a tots els problemes del món, però davant dels problemes del món tenim les nostres mans’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada